El Sant Jordi de H&M, exponent de la cultura shopping.

Fa anys per Barcelona, rondava una publicació gratuïta anomenada Ab. Era una d’aquestes publicacions que t’informava de tots els esdeveniments musicals programats i de les tendències en roba de disseny. Un dels apartats que m’agradava més d’aquesta revista era el que feien entrevistes a gent del carrer. Consistia en una fotografia del personatge que entrevistaven i quatre preguntes sobre la professió, aficions musicals, la roba que portaven al moment i què feien en el seu temps lliure. Molts dels entrevistats reconeixien que durant el seu temps lliure, a part d’anar a les discoteques a escoltar la sessió del dj més “cool” o més “electro”, gastaven el seu temps lliure en anar de “shopping”.

“Shooping”, es el sinònim anglosaxó que significa “anar a comprar” i des de fa temps s’ha convertit en una afició. Molta gent, es diverteix gastant-se el diners en productes que potser li fan servei i d’altres es gastant els diners en productes que no li faran gens de servei, productes inútils que han sorgit com a bolets a causa del consumisme.

Personalment, en ves de gastar-me els diners en productes inútils prefereixo gastar-me’ls en productes que m’omplin interiorment. Intento comprar lo just i necessari en roba, i sí que reconec, que gasto una mica en productes culturals. Però sé que aquesta despesa econòmica, significa un enriquiment personal que una samarreta marca X no ho podrà fer mai. Intento també que aquesta despesa en productes culturals no arribi la causa perquè sigui nomenat “shopping cultural”.

Però el que més em sorprèn, és que aquesta activitat humana que practica una cert sector de la població, intenti posar el nas dins la festivitat de Sant Jordi. Per molts catalans, Sant Jordi és sinònim de sortir al carrer. És una festa tradicional per la representació en molts llocs de la llegenda de Sant Jordi matant el drac, és la festa dels enamorats, és la festa del llibre i del seus autors, i també és la festa de les entitats que tenen també un espai per ensenyar tot el que fan. Però per la marca de roba H&M, Sant Jordi és el dia en que la gent té que anar a comprar a les seves botigues tot oferint una atractiva selecció de algun dissenyador de roba de prestigi.

És el cas de la botiga que té aquesta marca a les Rambles de Barcelona. En el seu aparador ja feia dies que anunciaven que el dia 23 de abril, sense fer referència a la Diada de Sant Jordi, hi hauria roba de Matthew Williamson, un dissenyador de moda urbanita. No és que digui que no puguin vendre aquest tipus de roba i què la gent no pugui anar a comprar-la, però trobo que no és el dia ideal per fer-ho, què potser tindrien que haver fet algun altre tipus de promoció, com per exemple comprar uns calçotets i què et regalin un poema o una rosa de paper. Potser així podria entendre que H&M vol entrar dins el context de la cultura catalana, però de la manera que ho han fet només entenc que s’aprofiten de una festa per organitzar una atracció purament comercial.

Això és el resultat de la globalització que estem patint, que està afectant d’una manera molt negativa en la cultura catalana ja què ens intenten imposar uns estils de conducta en les festes culturals molt diferents dels que han creat els nostres avantpassat i molt diferents a els estils que nosaltres estem mantenint. Totalment patètic.